És temps
És temps!
És temps
de dir
amb la veu alta
i clara
el nom
del nostre orgull
el nostre dolor
la nostra ràbia
És temps
És temps!
És temps
d’anar
amb la cara ben alta
creuant les avingudes
els balcons
la misèria
l’esperança
amb el cor en un puny
enlairat
més alt que l’alba
molt més
ferruginós
molt més
un grapat
de metralla
És temps
És temps!
És temps
de la rosella declarada
la margarida
entre les dents
la lluna clara
el vaixell
matiner
solcant el jorn
la mar
extensa i ampla
És temps
És temps!
És temps
de dur
com un grapat de dacsa
el record amarg
el record permanent
la síl·laba estellada
a casa
al dinar
el sopar
a romandre a taula
tant si ens agrada
el record foradat
com si no ens agrada
Companys
amics de lluita
amics de mà anhelada!
Jo us recorde
caiguts entre la pols
als peus del mur de l’alba
i vull dur
el vostre record
la vostra exigència
a la meua jornada
Presidireu el dia
presidireu els treballs
presidireu la taula
Molt us recorde
amics
però si he de ser clar
potser no us recorde massa
Puig Antich
jo t’invoque
i cride
des de la murada
el teu sacrifici
la teua mort
la teua amarga matinada
i espere la irrupció
de la teua mort
cruel com no n’hi ha d’altra
No duràs
l’acostumat ram de flors
sinó la sang acostumada
que florirà
dintre un pitxer
amb aigua
mentre la finestra
puja el dia
la brisa
l’alta
alegria de punys
vindicadors
una crònica tendra
irada
de banderes
de punys
un poble avança
Puig Antich
jo t’invoque
Vine!
El meu cor t’aguarda
fent senyals a la terra
un alfabet de dol
i ràbia
Puig Antich
vine
El meu cor aguarda
Segueix-nos