Químic i filòsof, Santiago López Petit (Barcelona 1950) fou militant de l’autonomia obrera als anys setanta, quan treballava com a químic en una empresa de vidre. Després de la crisi de la lluita obrera de finals de la dècada, dedicà els seus esforços a la filosofia crítica. Influenciat pel postestructuralisme francès (sobretot Foucault i Deleuze) i el marxisme heterodox italià (Panzieri, Tronti, Negri…), en la seves obres filosòfiques mena una crítica radical al present. Els seu anterior llibre fou La movilización global (Traficantes de sueños, 2009). Actualment treballa com a professor de filosofia contemporània a la UB, col·labora amb Espai en Blanc i l’arxiu digital de l’autonomia obrera.
A l’editorial El Tangram s’ha publicat una extensa entrevista a càrrec de Marc Montanyès sota el títol Identitat i crisi.